6 de setembre
En Salvador Sostres, no sé si a causa d’alguna declaració o simplement perquè sí, porta uns dies instant en Carles Puyol, com a capità del Barça, a posicionar-se.
Diumenge passat:
"El capità del Barça no pot jugar amb Espanya. El capità del Barça o és el general Moragues o posats que ho sigui un estranger el triem brasiler que com a mínim el Brasil ni ens té envaïts ni ens roba, ni ens ha intentat mai exterminar."
"És hora de triar, és hora de mullar-se. Si es mulla el president Laporta a canvi de cap sou, no em diguis que mullant-te podries perjudicar la teva carrera: quina carrera? Quants diners més necessites? Si jo em mullo per menys de 1.500 euros al mes tu ets un miserable si no dones la cara pel teu país amb tota la pasta que guanyes. Prou farsa. Prou comèdia. Tenim un sol país per existir i per sobreviure, i al mercat en canvi hi ha molts defenses. Tu mateix, Carles. Catalunya es troba en el seu moment més crucial i tenim molta, molta feina. Són temps per a herois catalans i volem les estrelles."
Dilluns passat:
"Si no té collons per dir-ho [que no se sent espanyol], és un miserable. Amb la pasat que cobra i amb el futur resolt com el té, és un miserable si pel seu país no és capaç ni de fer un sol mínim gest. I el Barça no pot tenir un capità miserable."
"Si resulta que el Carles se sent espanyol i ja li va bé jugar amb Espanya, que ho digui també, té tot el dret a sentir-se espanyol i a fer d'espanyol i a jugar amb Espanya. Però el Barça no pot tenir un capità espanyol, un capità d'un país que no ha fet més que robar-nos i matar-nos."
Ahir:
"Si el Carles vol, o pot, que se’n vagi al Madrid o al Manchester. Però que no ens enganyi més: que ens digui si és col·laboracionista o nostre, i així nosaltres podrem triar-nos capità. No et demano cap gest simbòilic, tan sols saber on estàs. Tan difícil et resulta? Tan complicat? No temis pels teus diners: tens el futur assegurat. Nosaltres en canvi tenim un país i volem saber si al davant hi tenim rates o soldats. Dóna la cara, cony. Dóna la cara. Una cosa o l’altra. La pasta que dóna trair el teu país, i la pasta que dóna seguir-lo. Tria. Digues-ho clar. També nosaltres podrem aleshores triar com et mirem a la cara."
És per coses com aquestes que va desbancar la Simó com a personatge preferit meu de l’AVUI. El textos complets els podeu torbar a http://www.salvadorsostres.com/.
Diumenge passat:
"El capità del Barça no pot jugar amb Espanya. El capità del Barça o és el general Moragues o posats que ho sigui un estranger el triem brasiler que com a mínim el Brasil ni ens té envaïts ni ens roba, ni ens ha intentat mai exterminar."
"És hora de triar, és hora de mullar-se. Si es mulla el president Laporta a canvi de cap sou, no em diguis que mullant-te podries perjudicar la teva carrera: quina carrera? Quants diners més necessites? Si jo em mullo per menys de 1.500 euros al mes tu ets un miserable si no dones la cara pel teu país amb tota la pasta que guanyes. Prou farsa. Prou comèdia. Tenim un sol país per existir i per sobreviure, i al mercat en canvi hi ha molts defenses. Tu mateix, Carles. Catalunya es troba en el seu moment més crucial i tenim molta, molta feina. Són temps per a herois catalans i volem les estrelles."
Dilluns passat:
"Si no té collons per dir-ho [que no se sent espanyol], és un miserable. Amb la pasat que cobra i amb el futur resolt com el té, és un miserable si pel seu país no és capaç ni de fer un sol mínim gest. I el Barça no pot tenir un capità miserable."
"Si resulta que el Carles se sent espanyol i ja li va bé jugar amb Espanya, que ho digui també, té tot el dret a sentir-se espanyol i a fer d'espanyol i a jugar amb Espanya. Però el Barça no pot tenir un capità espanyol, un capità d'un país que no ha fet més que robar-nos i matar-nos."
Ahir:
"Si el Carles vol, o pot, que se’n vagi al Madrid o al Manchester. Però que no ens enganyi més: que ens digui si és col·laboracionista o nostre, i així nosaltres podrem triar-nos capità. No et demano cap gest simbòilic, tan sols saber on estàs. Tan difícil et resulta? Tan complicat? No temis pels teus diners: tens el futur assegurat. Nosaltres en canvi tenim un país i volem saber si al davant hi tenim rates o soldats. Dóna la cara, cony. Dóna la cara. Una cosa o l’altra. La pasta que dóna trair el teu país, i la pasta que dóna seguir-lo. Tria. Digues-ho clar. També nosaltres podrem aleshores triar com et mirem a la cara."
És per coses com aquestes que va desbancar la Simó com a personatge preferit meu de l’AVUI. El textos complets els podeu torbar a http://www.salvadorsostres.com/.
posted by jordi at 19:14
<< Home