3 de juliol

Com la tenen de fina la pell alguns fills de puta. Això em venia al cap deu fer cosa de quatre setmanes, a meitat de setmana., després d’un parell de cerveses ben acompanyat, tornant poc a poc cap a casa.

Ja ho he dit alguna vegada, però com en pot ser de plàcida la sensació de cansament de vegades. El fet d’haver agafat el cotxe a uns quaranta graus i l’embús de la Ronda de Dalt a les quatre de la tarda m’ha deixat xafat per la resta de la tarda.

Quin deliri la Simó avui. Hi ha dies que em supera del tot. En Tubau deia avui a El Mundo que Ciutadans ha de morir. Que l’objectiu ja s’ha acomplert, és a dir, tenir dos torracollons al Parlament. En Tubau es refereix a Antonio Robles i José Domingo. Sempre em sembla interessant i divertit en Tubau. Fins i tot quan es fot a desbarrar, cosa que fa sovint.
Un dels drames de Catalunya, i d’Espanya, és que de gent normal puguin venir consideracions com que el tret a Jiménez Losantos hauria d’haver estat al cap i no a la cama. La particularitat de Catalunya, crec jo, és que la violència verbal és sempre en la mateixa direcció, quan no és anònima (és a dir, que no es tracta del wild side que suposa internet).