13 de setembre

Fa una estona m'ha dit una noia:

- Jordi, vols un pastisset?- i ha rigut.

Els havia portat un company de Tortosa i n'han sobrat. Quan ja només quedàvem ella i jo n'ha menjat un i després s'ha sentit culpable i ha vingut a veure si jo n'agafava un altre i així quedava més dissimulat. No tenia gens de gana, ja que aquest matí n'hem menjat bastants, però n'he agafat un amb mató a dins. D'aquest tipus mai no n'havia provat, sempre havia menjat els de cabell d'àngel.

6 La dona, veient que l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de mirar-se'l i era temptador per a adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar. En donà també al seu home, i en van menjar tots dos;

D'aquest capítol del Gènesi sempre m'ha fet moltíssima gràcia la resposta simple, pueril i patètica que dóna l'home a Déu

¿Que potser has menjat de l'arbre, de què t'havia manat que no mengessis?»
12 L'home respongué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit de l'arbre, i n'he menjat».

Déu es contenta amb l'explicació i es dirigeix a la dona:

13 Jahvè Déu digué a la dona: «Què has fet?» La dona va respondre: «La serp m'ha convençut que en mengés».

I deprés a la serp, ja sense demanar-li cap explicació:

14 Jahvè Déu digué a la serp : «Perquè has fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i tots els animals salvatges. T'arrossegaràs damunt del ventre i menjaràs pols tot el temps de la teva vida.

S'estableix una jerarquia de culpabilitat: la serp, que pel que sembla és el mal absolut (1 La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet), la dona i l'home en el grau més baix, pobret.

He trobat aquesta versió de la Bíblia en català, en versió dels monjos de Montserrat.