El Trota, Rodalquilar

La noia del Trota, a Rodalquilar, pot encabir el mar als seus ulls. Però no el mar com una gran blavor, vist de lluny. És el mar de prop, quan hi ets a dins i la sorra és clara i l’aigua és neta i transparent i té aquest color més verd que blau. La noia, llavors, té aquest color d’ulls, immens i inabastable.

Tant, que pot arribar a inquietar una mica, tot i que en les formes i accent tot és harmoniós i plàcid i és plena d’alegria quan li fa festes al Manuel, el peque. Hi ha ulls inabastables, inacabables.

Estem a un porxo i en un moment de descuit l’Íñigo em porta el segon Knockando. La Beatriz parla en francès amb els d’una taula propera que van amb una nena de mesos. Després anem a una platja propera, ens despullem del tot, ens deixem caure a la tovallola i deixem que passi el temps.