miércoles, junio 03, 2009

I beg your pardon

Quan no et trobo a l’aigua
camino riu amunt
els ulls trepitjant branques
que se’m trenquen silencioses com el cor
Ei, bonica, els cabells a les espatlles com l’aigua


Dies estranys, bonica
les putes besen militars
el sol es torna fred
o no sé si vull saber què fas
vine, amor, i agafa’m manyaga el braç


Altre cop al riu, dolça i esbelta
amb flors a les parpelles
que no em deixen veure
i la arritimia culpable i poruga
que no em deixa sortir la veu


I si mai no saps com et somio?
Ni com et veig ni com et penso
ni com esgarrapant-me els braços
et ploro cada dilluns
Només sé dir, no em facis mal