Mayo, 17 y 18
Lunes
Qué mal despertarse así, a pesar de que el sol me hiciera abrir los ojos antes que la radio. Sigo sin persiana por donde se mete el sol por la mañana y un poco antes de las ocho me da de lleno en la cara. Ya al despertar he sentido dolor de cabeza que me ha puesto de mal humor. Me incomoda más la alergia los lunes que otros días, así que habría que pensar en qué lado de la barra se exógenas/endógenas, sino en la misma barra, se ubica la causa. Y si me levanto con algo de desasosiego, pues qué más quiero. Tenía que estar en Parets del Vallès a las 10 y he llegado un rato antes. Me he ido al bar dónde si vamos, tomamos el café. Estaba lleno de madres con piercings que tomaban cortados y fumaban, algunas muy jóvenes y algunas no.. El programa de Cunit sin volumen y un transistor demasiado alto enchufado encima de la máquina de tabaco. Me cobra una mujer que parece incapaz de hablar sin sonreír y a punto de arrancarse en una copla, si no tuviera ese exceso de amable cursilería. Y no me da tiempo a más.
Dimarts
Sovint em passa a primavera si el Barça fa algo important.. No hi va haver massa nervis al partit del diumenge i hi havia temps per pensar coses. I com que el partit no tenia mes història i quan va acabar el partit va passar una bona estona abans dels focs i demés romanços em venia el record de l’avi matern que em va fer soci i va morir l’any 92 sense veure la final de Wembley i pensava en les poques lligues que va poder veure guanyar al Barça en tants anys. Però és agradable pensar en que sí va veure el Barça dels anys 50, tot i que finalitzes amb el drama de Berna (i també va veure el drama de Sevilla i el Goiko trencar-li la cama al Maradona). Pensant en les cinc copes un dels noms que ve al cap és el de l’extrem dret Basora. El Basora era el futbolista preferit de la meva àvia. Tot i haver nascut a la Colònia Valls com ella, (en uns temps, els dos, bastant sòrdids) el que més recordo que em deia és que era un jugador extremament net i que va deixar de jugar al futbol cansat de les patades (millor dir patades que puntades de peu, crec, o forçar “trompades”) que hi havia.. Enlloc veig que ho digui, però si sembla que es va retirar abans d’hora.
La foto és bonica. La posició dels braços compensant el pes, com el peu dret recolza sense el taló, com es veu que xuta aquesta pilota tan bonica abans de que hi arribi la planta del peu de l’altre, com un extrem dret colpeja amb l’esquerra i sembla que amb rosca.
“Va ser conegut amb l’apel·latiu de el 'Monstre de Colombes' arran de la seva destacada actuació en un amistós entre Espanya i França en què va fer tres gols. El 1950 va ser un dels destacats al Mundial del Brasil. La seva retirada es va produir l’any 1958 quan encara estava en plenitud de facultats.”
http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_de_llegenda/basora.html
"Cuando tenía 30 años Basora decidió retirarse y no encontró mejor forma de hacerlo que marcando dos goles en una semifinal de Copa disputada en el Camp Nou. Era el mes de junio de 1958 y los aficionados que habían desafiado a la lluvia y estaban en las gradas le despidieron en pie, tributándole una prolongada ovación para agradecerle su contribución al engradecimiento deportivo del club. Tuvo ofertas para seguir jugando en Inglaterra, donde residió un año por cuestiones laborales, pero no aceptó ninguna de ellas."
http://www.fcbarcelonaonline.com/basora.html
Qué mal despertarse así, a pesar de que el sol me hiciera abrir los ojos antes que la radio. Sigo sin persiana por donde se mete el sol por la mañana y un poco antes de las ocho me da de lleno en la cara. Ya al despertar he sentido dolor de cabeza que me ha puesto de mal humor. Me incomoda más la alergia los lunes que otros días, así que habría que pensar en qué lado de la barra se exógenas/endógenas, sino en la misma barra, se ubica la causa. Y si me levanto con algo de desasosiego, pues qué más quiero. Tenía que estar en Parets del Vallès a las 10 y he llegado un rato antes. Me he ido al bar dónde si vamos, tomamos el café. Estaba lleno de madres con piercings que tomaban cortados y fumaban, algunas muy jóvenes y algunas no.. El programa de Cunit sin volumen y un transistor demasiado alto enchufado encima de la máquina de tabaco. Me cobra una mujer que parece incapaz de hablar sin sonreír y a punto de arrancarse en una copla, si no tuviera ese exceso de amable cursilería. Y no me da tiempo a más.
Dimarts
Sovint em passa a primavera si el Barça fa algo important.. No hi va haver massa nervis al partit del diumenge i hi havia temps per pensar coses. I com que el partit no tenia mes història i quan va acabar el partit va passar una bona estona abans dels focs i demés romanços em venia el record de l’avi matern que em va fer soci i va morir l’any 92 sense veure la final de Wembley i pensava en les poques lligues que va poder veure guanyar al Barça en tants anys. Però és agradable pensar en que sí va veure el Barça dels anys 50, tot i que finalitzes amb el drama de Berna (i també va veure el drama de Sevilla i el Goiko trencar-li la cama al Maradona). Pensant en les cinc copes un dels noms que ve al cap és el de l’extrem dret Basora. El Basora era el futbolista preferit de la meva àvia. Tot i haver nascut a la Colònia Valls com ella, (en uns temps, els dos, bastant sòrdids) el que més recordo que em deia és que era un jugador extremament net i que va deixar de jugar al futbol cansat de les patades (millor dir patades que puntades de peu, crec, o forçar “trompades”) que hi havia.. Enlloc veig que ho digui, però si sembla que es va retirar abans d’hora.
La foto és bonica. La posició dels braços compensant el pes, com el peu dret recolza sense el taló, com es veu que xuta aquesta pilota tan bonica abans de que hi arribi la planta del peu de l’altre, com un extrem dret colpeja amb l’esquerra i sembla que amb rosca.
“Va ser conegut amb l’apel·latiu de el 'Monstre de Colombes' arran de la seva destacada actuació en un amistós entre Espanya i França en què va fer tres gols. El 1950 va ser un dels destacats al Mundial del Brasil. La seva retirada es va produir l’any 1958 quan encara estava en plenitud de facultats.”
http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_de_llegenda/basora.html
"Cuando tenía 30 años Basora decidió retirarse y no encontró mejor forma de hacerlo que marcando dos goles en una semifinal de Copa disputada en el Camp Nou. Era el mes de junio de 1958 y los aficionados que habían desafiado a la lluvia y estaban en las gradas le despidieron en pie, tributándole una prolongada ovación para agradecerle su contribución al engradecimiento deportivo del club. Tuvo ofertas para seguir jugando en Inglaterra, donde residió un año por cuestiones laborales, pero no aceptó ninguna de ellas."
http://www.fcbarcelonaonline.com/basora.html
posted by jordi at 23:36
<< Home