martes, febrero 26, 2008

25 de febrer

Ahir vaig obrir el llibre de Josep Pla per on l’havia deixat fa una setmana. Del “Madrid 1921. Un dietari.” Era el capítol "Salamanca, 25 de febrer: Unamuno". Un qualsevol paràgraf:

“Unamuno ens porta a casa seva - un pis molt gran d’una casa de pedra vastíssima, amb uns balcons que donen en un carrer per on passa mai ningú. Un pis de la Salamanca més pètria i venerable. Unamuno té un despatx glacial, no solament perquè hi fa una fred destil·lada, sinó perquè l’ordre meticulós que hi ha sobre la taula i la perfecció amb què són posats els llibres a les prestatgeries n’augmenta la frígida aspror de l’aire. No s’hi veu la més petita nota d’intimitat, la més lleu resquícia d’abandó cordial. Tot ordenat, ascètic i glaçat.”

Admirable (adjectiu). El paràgraf n’és ple (d’adjectius) i no es que no es vegin, més aviat que no es noten. Flueixen. Ni que embelleixin ni és que siguin exactes, només que hi són.

D’una entrevista d’Arcadi Espada a Paco Umbral:

P. Entre sus odios y amores hay un contraste difícil de entender: odiar a Baroja y amar a Pla.
R. No es nada difícil. No comparten nada.
P. Lo que menos comparten es la boina.
R. De ninguna manera. Pla es un escritor inmenso. Busca el adjetivo, la palabra exacta, nunca es descuidado. Baroja es torpe. Torpe como cuando los vascos se ponen a escribir el castellano. Yo sé lo que le costaba al gran Aldecoa [Vitoria, 1925] sacar adelante su lengua. Pla es asombroso, mima lo que está haciendo, ama la escritura. Baroja se ponía a escribir sin leer lo que había escrito el día anterior. Y es que Baroja escribía novelas. Yo sé lo que es eso. La novela produce una especie de urgencia interior. Cuando yo describo la parra de mi jardín, no tengo ninguna prisa. Pero la novela hay que acabarla, hay que avanzar, hay que correr y acabarla. Eso le pasaba a Baroja y no le pasaba a Pla, que no escribió novelas.
P. Sí las escribió. Aunque sobre todo intentó escribirlas.
R. Bueno, sí, en El cuaderno gris hay varias novelas y todo eso. Lo cierto es que en Baroja, de vez en cuando, te encuentras una frase brillante. Por ejemplo, ese autorretrato, cuando dijo “Yo soy un fauno reumático que ha leído a Kant”. Pero Pla es otra cosa. Nada que ver. Pla tiene más ideas y muchas más lecturas que Baroja.
P. Pla admiraba a Baroja.
R: Sí, son ese tipo de admiraciones... También yo admiro mucho a Ruano y me dicen que soy superior a él.


Per cert, tremendo l’Umbral en aquesta darrrera resposta. No l'havia buscat per aqutes motiu el fragment, pero m'ha fet gràcia. No recordava aquesta rèplica. Cal dir que tremendo tanbé està l'Espada amb ·Lo que menos comparten es la boina"

Un altre 25 de febre, de 1943, naixia George Harrison. Primer un mèrit discret, que era el de tocar la guitarra de forma més polida que Lennon o McCartney. Uns anys després el talent esclata. La veu s’endolceix i troba el to, els matisos, el geni. La guitarra des de Revolver ja es diferent i sobretot esplèndida al White Album, el Let it be i a l’Abbey Road. I totes les cançons a partir de llavors, la creativitat imponent del triple All things must pass de l’any 70. All things must pass, la cançó, tancava la primera entrada d’aquets blog el 22 d’abril de 2004.


Daylight is good at arriving at the right time