26 de febrer

Hi ha sempre una porció d’energúmens. Ara molta gent va en bici, o si més no, molta més gent, i per tant hi ha més energúmens en bici. Al mateix semàfor on la setmana passada em fixava en la lluna i el núvol prim, Via Laietana. El semàfor pels cotxes es posa vemell i hom fa un pas endavant amb precaució, trepitjant la calçada, esperant que el semàfor de vianants es posi verd i que cap cotxe no faci cap animalada. És llavors quan veig una bici amb velocitat amenaçant cap a mi. De les de l’ajuntament. I a sobre veig que el manillar li tremola. Davant del dubte faig un altre pas endavant i l’energumen passa entre la meva esquena i la vorada.

La barba. Quan comença a sortir serveix agradablement per rascar-se el dors de la ma, a poc a poc, amb els pèls punxeguts i impacients. Ara és una agradable superfície molsosa per on s’hi poden enfonsar les pometes del dits. .I seguir fins que la molsa arriba fins la unió dels dits. Tinc la barba més fosca que el color dels cabells però també és esquitxada de pèls rossos, pèl-roigs i blancs.