15 de novembre
Hi ha dies que no suporto els enginyers. Sol anar a setmanes, més aviat, segons el llindar d’irritabilitat o estat d’ànim. Em refereixo a enginyers que fan d’enginyer, és clar. Aquets rol estúpid i banal. La forma de dur el cabell, la camisa per dins, els texans de marca o els pantalons de pinça., els jerseis com han de ser, ni fred ni calor. Ni fred ni calor pretenen, però són tot el contrari, buits i previsibles. Venen tocats de valor afegit, com qui neix amb pecat original. Una persona capficada esdevé una escena solemne i severa si la persona és enginyer. I des de fora s’ha de pensar: deu ser cosa d’importància, si està capficat.
Tot resulta d’una puerilitat immensa, la del nen que creu que tapant-se els ulls els demés no el veuen, d’un ego desorbitat que fa creure que si una cosa els resulta difícil, és que ho és molt i sort que hi són ells per solucionar-ho. Si un altre ho resol més ràpid, malament. Sentir-se la mesura de les percepcions de dificultat, mèrit, utilitat i vàlua personal. No permetre el menor matís a una apreciació i una manera de fer, només acceptar, i de males maneres sovint, les jerarquies que els anys d’experiència estableixen.
Potser el pitjor és cert paternalisme insultant amb altra gent i creença que perdre el temps al telèfon és de persona important. Perquè, bonic o bonica, estar-te una hora per telèfon donant pel sac als del voltant, per molt que diguis que et canses, per molt que esbufeguis després, per molt que la conversa absurda exigeixi el millor de tu i siguis incapaç en aquell moment de veure un pam més enllà, per molt que et cansis parlant, etc., estàs perdent el temps.
No crec que ningú estigui lliure de vanitat, jo no ho estic, però prendre’s massa seriosament un mateix i una feina com qualsevol altra (molt poques en són excepcions) condueix ràpidament a l’estupidesa i és molt avorrit i sense gràcia.
I ara em ve al cap que potser no hi ha terme mig i que l’únic recurs sigui el cinisme.
2 Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.
3 escola cínica FILOS Escola filosòfica grega que aspirava a l'autosuficiència moral de l'individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l'estat natural.
Algú que va dir que la psicopatia era creure’s un mateix. No crec que es tracti d’una actitud demagògica si queda clar en quin plànol situes cada discussió.
Tot resulta d’una puerilitat immensa, la del nen que creu que tapant-se els ulls els demés no el veuen, d’un ego desorbitat que fa creure que si una cosa els resulta difícil, és que ho és molt i sort que hi són ells per solucionar-ho. Si un altre ho resol més ràpid, malament. Sentir-se la mesura de les percepcions de dificultat, mèrit, utilitat i vàlua personal. No permetre el menor matís a una apreciació i una manera de fer, només acceptar, i de males maneres sovint, les jerarquies que els anys d’experiència estableixen.
Potser el pitjor és cert paternalisme insultant amb altra gent i creença que perdre el temps al telèfon és de persona important. Perquè, bonic o bonica, estar-te una hora per telèfon donant pel sac als del voltant, per molt que diguis que et canses, per molt que esbufeguis després, per molt que la conversa absurda exigeixi el millor de tu i siguis incapaç en aquell moment de veure un pam més enllà, per molt que et cansis parlant, etc., estàs perdent el temps.
No crec que ningú estigui lliure de vanitat, jo no ho estic, però prendre’s massa seriosament un mateix i una feina com qualsevol altra (molt poques en són excepcions) condueix ràpidament a l’estupidesa i és molt avorrit i sense gràcia.
I ara em ve al cap que potser no hi ha terme mig i que l’únic recurs sigui el cinisme.
2 Dit de qui, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i la sinceritat; impúdic.
3 escola cínica FILOS Escola filosòfica grega que aspirava a l'autosuficiència moral de l'individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l'estat natural.
Algú que va dir que la psicopatia era creure’s un mateix. No crec que es tracti d’una actitud demagògica si queda clar en quin plànol situes cada discussió.
posted by jordi at 19:08
<< Home