21 d'ocubre

Comença a tenir certa gràcia això de tallar i netejar mongetes els diumenges per la nit. I aquesta fonètica tan agradable de “mongetes” i “diumenge”. Mongetes per un parell de sopars. Deixant l’olla a la nevera i tornar-les a bullir un altre dia i afegir-hi un ou o un trocet de xoriço. No hi poso patata. Alguna vegada un tomàquet, però només bullit, sense passar-ho per la paella.

I suposo que d’aquí no gaire començarà a tenir olor d’escudella el pis els diumneges per la nit. També arriben per les olors les estacions. Mongetes, escudella i monòxid de carboni. La caldera es dins la cuina i ja no estan tot el dia horitzontals les lamel·les i està menys ventilada. La caldera es bona però el sistema d’extracció no, suposo que és perquè corresponia a una caldera anterior. I encara que no es posi la calefacció l’aigua de la dutxa necessita més gas. Quan surto de la dutxa i miro les mongetes es nota una mica d’olor de monòxid. Això de parlar de calderes i gasos de combustió fa pensar en novel·les de fa temps.