25 de setembre

L’empresa té un despatx a tocar del mercat de Santa Caterina i hi hauré d’anar no cada dia però suposo que sovint, d’ara endavant.

A un esglaó de la Plaça del Pi he dinat un entrepà que em vaig fer ahir a la nit. Plovisquejava i m’asseia sota un plataner veient passar el silenci. Quan plou camina menys gent pel carrer i va més callada. A més a la Plaça del Pi sempre hi ha renou i encara es feia més evident.Com que a estones plovia força el mercat de la Boqueria encara era més ple de gent. També ple de colors i olors i amb les seves peixateres amb els cabells tenyits de ros.

Ahir abans de dormir tenia un cert neguit de diumenge. I no era angoixa, eren ganes, ànsia, de que succeeixin coses. Encara que pot ser que comenci a canviar la situació. Sembla que vindrà de gust tapar-se una mica i escoltar música agradable.