17 de novembre
Arrossego fred des de fa uns dies i ahir vaig treure el pijama del calaix. Feia molta olor a armari, massa. Però es que el pis es posa a setze graus pel matí i per molt que t’encongeixis i t’enrosquis dins del llit segueixes tenint fred.
Poca cosa avui. Deixar passar el dia. Gairebé es migdia però fa fred mentre faig la corba del passeig de Sant Gervasi. El sol a les fulles de tardor dels plataners de l’avinguda del Tibidabo. Les fulles són de tardor però la llum és d’hivern.
M’és molt desagradable estirar-me a les quatre o quarts de cinc i despertar-me quan ja és fosc. Molt. Tant, que potser sigui millor deixar de fer-ho. És com si l’estació que decau et bufetegi l’ànim.
Amb un jersei molt vell i que em queda molt ajustat baixo al Verdi, amb les mans dins les butxaques de la caçadora negra. Anant així m’agrada el fred i caminar. Veig “Redacted”. Bona i gran mèrit de Brian de Palma. I em sorprèn la poca gent de la sala. Torno pujant per República Argentina i m’agrada veure com de nit són els llums els que dibuixen Collserola i els turons d’aquesta banda de Barcelona, el Parc Güell, el Coll, el Carmel, etc. L’espai que deixa davant la immensa clotada entre aquests turons i la banda del Putxet.
Abans d’anar el cine he sabut que ha mort López Raimundo. Crec que és l’únic dirigent que ha tingut l’esquerra catalana sorgit de la classe obrera. Si el PSUC fou en algun moment “mis manos mi capital” ho fou per gent com López Raimundo. Recordo, a més, que en darrer brot de dignitat i coherència sorgit del PSUC, l’abandonà en l’escissió de finals dels 90. M’és igual si el pas endavant es va donar per l’enquesta interna que donava a la hipotètica nova formació un 60 per cent dels vots d’Iniciativa. Crec que calia fer-ho. I prou, perquè el fet de ser tan minoritària que els “obligués” a anar amb el PCC ho va engegar tot. Iniciativa ja s’havia convertit en un ens electoralista i banal (“ecosocialista”, ja es deia, amb gran pes, és clar, de la “qüestió nacional”), però haver d’anar amb aquesta cosa estranya, quan no miserable, que és el PCC, uf.
Ho he comentat per telèfon amb el meu pare. M’ha preguntat si s’havia dit alguna cosa dels funerals.
Em farà pena sentir coses de la seva aportació o integració a la nació i alguna altra pallassada que diran els de sempre. La trista pinça catalana des de fa dècades.
Sountrack
Oh Danny Boy, the pipes, the pipes are calling
From glen to glen, and down the mountainside.
The summer's gone, and all the roses falling
'Tis you, 'tis you must go and I must bide.
But come ye back when summer's in the meadow
Or when the valley's hushed and white with snow,
For I'll be here in sunshine or in shadow.
Oh Danny Boy, oh Danny Boy, I love you so.
Poca cosa avui. Deixar passar el dia. Gairebé es migdia però fa fred mentre faig la corba del passeig de Sant Gervasi. El sol a les fulles de tardor dels plataners de l’avinguda del Tibidabo. Les fulles són de tardor però la llum és d’hivern.
M’és molt desagradable estirar-me a les quatre o quarts de cinc i despertar-me quan ja és fosc. Molt. Tant, que potser sigui millor deixar de fer-ho. És com si l’estació que decau et bufetegi l’ànim.
Amb un jersei molt vell i que em queda molt ajustat baixo al Verdi, amb les mans dins les butxaques de la caçadora negra. Anant així m’agrada el fred i caminar. Veig “Redacted”. Bona i gran mèrit de Brian de Palma. I em sorprèn la poca gent de la sala. Torno pujant per República Argentina i m’agrada veure com de nit són els llums els que dibuixen Collserola i els turons d’aquesta banda de Barcelona, el Parc Güell, el Coll, el Carmel, etc. L’espai que deixa davant la immensa clotada entre aquests turons i la banda del Putxet.
Abans d’anar el cine he sabut que ha mort López Raimundo. Crec que és l’únic dirigent que ha tingut l’esquerra catalana sorgit de la classe obrera. Si el PSUC fou en algun moment “mis manos mi capital” ho fou per gent com López Raimundo. Recordo, a més, que en darrer brot de dignitat i coherència sorgit del PSUC, l’abandonà en l’escissió de finals dels 90. M’és igual si el pas endavant es va donar per l’enquesta interna que donava a la hipotètica nova formació un 60 per cent dels vots d’Iniciativa. Crec que calia fer-ho. I prou, perquè el fet de ser tan minoritària que els “obligués” a anar amb el PCC ho va engegar tot. Iniciativa ja s’havia convertit en un ens electoralista i banal (“ecosocialista”, ja es deia, amb gran pes, és clar, de la “qüestió nacional”), però haver d’anar amb aquesta cosa estranya, quan no miserable, que és el PCC, uf.
Ho he comentat per telèfon amb el meu pare. M’ha preguntat si s’havia dit alguna cosa dels funerals.
Em farà pena sentir coses de la seva aportació o integració a la nació i alguna altra pallassada que diran els de sempre. La trista pinça catalana des de fa dècades.
Sountrack
Oh Danny Boy, the pipes, the pipes are calling
From glen to glen, and down the mountainside.
The summer's gone, and all the roses falling
'Tis you, 'tis you must go and I must bide.
But come ye back when summer's in the meadow
Or when the valley's hushed and white with snow,
For I'll be here in sunshine or in shadow.
Oh Danny Boy, oh Danny Boy, I love you so.
posted by jordi at 02:30
<< Home