23 de novembre

El got té poc glamour i el soroll del gels que suren i xoquen no es gaire bonic. Només ho és si els gels xoquen entre ells.

Una mica fart de sotragades em quedo a casa i passo l’estona, apago els llums i poso pel·lícules i em tapo les cames amb una manta petita de llana de color càlid que no crida l’atenció. Després vaig canviant de disc. El llit està fet i el terra escombrat. Fa unes hores, baixant les escombraries veig la lluna plena, com fa quatre divendres. Els divendres, si no treballo per la tarda, normalment em fico al llit amb música clàssica cap a les cinc de la tarda i em desperto cap a les set, suat i amb el cor bategant massa ràpid

La setmana ha passat ràpida i un xic absurda durant les hores de sol. Millor així. El barri de la Ribera queda agradable amb les quatre gotes que han caigut algunes tardes, les pedres mullades en dies tebis i grisos.

Ja ha crescut una mica el cabell des del juliol i hi puc fer entrar els dits i pensar en deixar que passin les coses, sense haver-ne de sentir l’angoixa.