21 de gener
Ahir la tarda va anar caient sobre Barcelona la humitat desagradable i inevitable de molts dies d’hivern. Hi pot haver prop de quinze graus però has d’anar abrigat perquè si no tens sensació de fred. Llavors camines pocs minuts, ràpid, i ja sues. Tot mullat. Les voreres, la calçada, els cotxes, els seients del Camp Nou. Amb els focus del camp es veia la boira, encara que poc espessa. Ni tan sols té l’encant de la boira dels llocs freds, que fa certa sensació de puresa, de pur hivern, de pur fred, de blancor pura, del que sigui. Fa més la sensació de cosa acumulada poc neta, com d’aigua estancada.
El partit d’ahir, ensopíssim. Cap gràcia. Només l’olor de botifarres a les planxes.
Avui, cap a les nou del vespre, cinc minuts després d’haver sortit del despatx passo per la plaça de la Vil·la de Madrid. Veig gossos i caic que és l’hora de passejar-los. M’hi fixo una mica i crec veure el Rocco una mica apartat del grup de gossos, al seu aire. M’hi acosto i el crido i ve cap a mi deixant-se fer una carícia al seu cap tan fort i preciós. A més del grup de gossos sempre hi ha el grup dels amos. D’aquest grup en surt una noia prima, maca, somrient i simpàtica. És la Caro, la sòcia i amiga de la Marta, i propietària del Rocco. Mentre parlem la Caro mira de reüll el grup de gossos, per si de cas. Parlem una mica i em diu que pugi, que la Marta és al pis treballant.
Avui no fa tanta humitat i es pot veure la silueta de la lluna plena prou bé. Em passa pel cap que va bé certa dosi d’angoixa vital, alguna fissura als teixits del cor que et faci notar quan s’infla de satisfacció tot i que ens recordi que de vegades s’esquinça.
Sota la dutxa escolto Chelsea Hotel. Ja són les dotze quan torro una mica de par per untar-hi tomàquet. Obro una ampolla de Monsant, amb un gust d’allò més bèstia. M’agrada però no deu ésser gaire adequat per un sopar lleuger.
Soundtrack
I remember you well in the Chelsea Hotel,
you were talking so brave and so sweet,
giving me head on the unmade bed,
while the limousines wait in the street.
[…]
You told me again you preferred handsome men
but for me you would make an exception.
[…]
we are ugly but we have the music
El partit d’ahir, ensopíssim. Cap gràcia. Només l’olor de botifarres a les planxes.
Avui, cap a les nou del vespre, cinc minuts després d’haver sortit del despatx passo per la plaça de la Vil·la de Madrid. Veig gossos i caic que és l’hora de passejar-los. M’hi fixo una mica i crec veure el Rocco una mica apartat del grup de gossos, al seu aire. M’hi acosto i el crido i ve cap a mi deixant-se fer una carícia al seu cap tan fort i preciós. A més del grup de gossos sempre hi ha el grup dels amos. D’aquest grup en surt una noia prima, maca, somrient i simpàtica. És la Caro, la sòcia i amiga de la Marta, i propietària del Rocco. Mentre parlem la Caro mira de reüll el grup de gossos, per si de cas. Parlem una mica i em diu que pugi, que la Marta és al pis treballant.
Avui no fa tanta humitat i es pot veure la silueta de la lluna plena prou bé. Em passa pel cap que va bé certa dosi d’angoixa vital, alguna fissura als teixits del cor que et faci notar quan s’infla de satisfacció tot i que ens recordi que de vegades s’esquinça.
Sota la dutxa escolto Chelsea Hotel. Ja són les dotze quan torro una mica de par per untar-hi tomàquet. Obro una ampolla de Monsant, amb un gust d’allò més bèstia. M’agrada però no deu ésser gaire adequat per un sopar lleuger.
Soundtrack
I remember you well in the Chelsea Hotel,
you were talking so brave and so sweet,
giving me head on the unmade bed,
while the limousines wait in the street.
[…]
You told me again you preferred handsome men
but for me you would make an exception.
[…]
we are ugly but we have the music
posted by jordi at 01:10
<< Home