Gener, del 6 al 12
6 de gener
Sol passar al gener. Un dia hi ha gairebé vint graus al carrer, fa sol, ha fet vent i entra pel nas, encara que no estic segur de que sigui l’olor. Cap a les quatre de la tarda recollia el pijama de l’estenedor al balcó i he tingut la sensació de primavera.
Com un ensurt d’abril, ensurt per ser precedit d’eufòria.
7 de gener
Generación “vaixell” diu l’Arcadi Espada. Massa confusió ambiental quant al català escrit. “Cercar”, etc. A un llibre d’en Tubau:
“léxico normativo en fase de invención”.
Contaminació. Submersió, més que inversió, en algo fangós qu’impregna.
8 de gener
Angoixa, dita així:
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en durment!
Malament viu qui té son pensament
per enemic, fent-li d’enuigs report,
e com lo vol d’algun plaer servir
li’n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no el sap contradir.
9 de gener
Q’arribi la primavera, malgré tout, amb o sense flors del mal, amb les carícies fresques de la tarda quan el sol baixa, amb els batecs massa forts o massa fluixos.
S’esdevingui la primavera, amb flors i plors, etc.
10 de gener
Surto aviat de l’oficina, menjo un tros de truita amb pa amb tomàquet al carrer Villarroel i em deixo caure a la butaca a les vuit i quart. Méliès, Walsh, Cagney, Mayo. White heat/Al rojo vivo. En cine no l’havia vista. Ni en versió original.
12 de gener
Fred, vent i sol. I per això, de matinada, quan tornava pel passeig de la Bonanova vora les cinc i amb la bufeta plena brillaven molt la lluna en quart creixent i les estrelles i aquella que em sembla que és Mart.
En un sopar de quinze, ahir, el jefe i jo casi bevíem a glops un vi d’aquests tan massissos de la Terra Alta.
Al camp, penso que no sé per quina raó el Rijkaard fa aquests canvis de centrals. D’estar setmanes amb dos centrals que la treuen amb criteri a no haver-n’hi cap, avui. A la meva esquerra hi ha avui un adolescent, en la primera fase, ple de totes les coses horribles. La veu desagradable recent canviada, quatre pels llargs mal posats com a barba. És mallorquí i no para de donar la tabarra amb crits. Tinc la impressió amb aquests que amb facilitat es passa de la percepció de bonica cantarella a uns sons desagradables. No sé si depèn de mi, de la persona, del poble o de què. A mi m’agradava l’accent d’un amic de la carrera que era de Pollença. Em deia que els de Manacor cridaven molt.
Alguns accents donen la sensació d’ atàvics. Com si una colla de Macgregors pèl rojos baixessin de ves a saber on. I em passa amb accents com el mallorquí, que la majoria de vegades em sembla una cosa anèmica i afectada, ondulada i agradable.
Sol passar al gener. Un dia hi ha gairebé vint graus al carrer, fa sol, ha fet vent i entra pel nas, encara que no estic segur de que sigui l’olor. Cap a les quatre de la tarda recollia el pijama de l’estenedor al balcó i he tingut la sensació de primavera.
Com un ensurt d’abril, ensurt per ser precedit d’eufòria.
7 de gener
Generación “vaixell” diu l’Arcadi Espada. Massa confusió ambiental quant al català escrit. “Cercar”, etc. A un llibre d’en Tubau:
“léxico normativo en fase de invención”.
Contaminació. Submersió, més que inversió, en algo fangós qu’impregna.
8 de gener
Angoixa, dita així:
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en durment!
Malament viu qui té son pensament
per enemic, fent-li d’enuigs report,
e com lo vol d’algun plaer servir
li’n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no el sap contradir.
9 de gener
Q’arribi la primavera, malgré tout, amb o sense flors del mal, amb les carícies fresques de la tarda quan el sol baixa, amb els batecs massa forts o massa fluixos.
S’esdevingui la primavera, amb flors i plors, etc.
10 de gener
Surto aviat de l’oficina, menjo un tros de truita amb pa amb tomàquet al carrer Villarroel i em deixo caure a la butaca a les vuit i quart. Méliès, Walsh, Cagney, Mayo. White heat/Al rojo vivo. En cine no l’havia vista. Ni en versió original.
12 de gener
Fred, vent i sol. I per això, de matinada, quan tornava pel passeig de la Bonanova vora les cinc i amb la bufeta plena brillaven molt la lluna en quart creixent i les estrelles i aquella que em sembla que és Mart.
En un sopar de quinze, ahir, el jefe i jo casi bevíem a glops un vi d’aquests tan massissos de la Terra Alta.
Al camp, penso que no sé per quina raó el Rijkaard fa aquests canvis de centrals. D’estar setmanes amb dos centrals que la treuen amb criteri a no haver-n’hi cap, avui. A la meva esquerra hi ha avui un adolescent, en la primera fase, ple de totes les coses horribles. La veu desagradable recent canviada, quatre pels llargs mal posats com a barba. És mallorquí i no para de donar la tabarra amb crits. Tinc la impressió amb aquests que amb facilitat es passa de la percepció de bonica cantarella a uns sons desagradables. No sé si depèn de mi, de la persona, del poble o de què. A mi m’agradava l’accent d’un amic de la carrera que era de Pollença. Em deia que els de Manacor cridaven molt.
Alguns accents donen la sensació d’ atàvics. Com si una colla de Macgregors pèl rojos baixessin de ves a saber on. I em passa amb accents com el mallorquí, que la majoria de vegades em sembla una cosa anèmica i afectada, ondulada i agradable.
posted by jordi at 01:32
<< Home