2 d'agost

Somni de petons porucs a l’espatlla i olor de pell suau i bruna. Assegut a escales de pedra massa escalfades pel sol i la xafogor. En dies on les pells s’enganxen, l’espatlla, tot i que tèbia, és fresca i perfumada. Tot massa ràpid, carícies sobre els texans, l’últim cigarret, que el marit l’espera, les mans agafades. Tant ràpid tot que el sol encara és massa alt i tinc ganes de cerveses i amigues

Despert el dia següent se m’enganxa el vi al paladar i la llengua, encara de ressaca, i es torna desig àcid i agre. Alè de dormir fins les dues.