Outtakes/despropóstios/apropósitos

1)

No surt el plor
colpeja el coll i l’estómac
a la tarda davant el mar
després de mala nit passada
amb somnis de nadons malalts
i mares boniques i boges

Només puc tossir
les llàgrimes polsoses
d’un sentiment rebregat

Que el mar les ofegui, sord
abans, el seu soroll
i després les arrossegui
Les paraules que fereixen
endins i les enterri
en sorra i aigua
lluny i que no es vegi
que m’esquincen l’ànima
de criatura empàtica i tendra

L’anhel que fa giragonses
i torna tèrbola l’esperança
fins la voluntat negativa
que res no vol si no escuma als llavis
un sospir i un adéu

Si algú veu la sorra
escampant-se sobre els versos vermells
a la tarda de llum blanca
el malestar al rostre
i els dits arronsats de ràbia
i altra cop la tarda, amb llum de fada

2)
I si hi anem, bonica?
Ara que tens els cabells llargs
I el cor ple de fulles tendres
I els llavis com les roselles
I jo tinc por d’arribar-hi del tot
I només m’hi acosto
Sentint com respires tan dolça
I nerviosa, per la boca
Fuig el teu desig entre els llavis
Millor que si em beses
M’agraden els petons que respires
Només et beso el coll
El cabell
Les espatlles
La galta, molt a poc a poc
Petons petits
No sigui que res no s’esguerri
Ni tan sols les dobles negacions
T’agafo la ma i l’estrenys
Em vols així, a prop
Amb por de fer mal
Però tan dolça

3)

Po’ boy

Te canto de madrugada
te enfado dormida
me gritas que no, que ya vale
de tanta tontería

Los pétalos empalidecen
al verte dura y tranquila
me niegas para siempre
las caderas y la sonrisa

Tan sin saber qué hacer, yo
tú, tan pequeña y altiva
al desliz amable, disimulado
débil y dulce de aquel día

Es sólo intuición vaga
que estés borracha y dolida
que lo has tornado fibroso
que tu amor ya no palpita

Tan grandes los ojos pero
como en la hierba los corzos brincan
huyendo del que sólo pasea
sin mal quererte, rara ninfa
que enamoras en música y tinta
y te quiero en mí, viva

4)
Tu cuerpo indescubierto
Metal duro y frío
Que repele lágrimas
Es tu amor, jazmín lindo
El que me envuelve y me sigue
Y lo huelo en la almohada

5)

Illa nua

Tan bonica
Que treus les mitges
Les teves mitges que eren d’ell
I ara són d’algú altre

Tota nua i les mitges
Amb els ulls tancats
Com l’illa nua de la cançó
Amb els dits que la troben
Ones suaus
Que són de qui esperes
i no hi és
Però hi és en les pometes
i els petons llençats al mar
a la tarda de pluja
quedant-se en cada una onada
entre les cuixes, que tremolen
esperant la propera carícia
el proper petó
el proper pensament dins teu
que puja als llavis
als pits
a les roselles mullades
tan fresques i vermelles
però que comencen a coure
com els llavis que et mossegues
sempre els ulls tancats
esgarrapant-te les cuixes
esperant la propera onada
cada cop més forta
i la remor més sorda
fent-la venir panteixant
interrompuda amb aguts trencadissos
que l’escuma voreja
La pelvis aixecada
Tots els petons, ara dins teu
Tot ell, tot jo

6)

En cotxe a Lisboa
Petons
Entre violins i acordions
I una ma a la cintura compassada
Amb el teu cabell llarg, llis
I llavis de fruita d’esbarzer
Que no hi caben al text
i fan vessar la tinta

7)

Jazmín oscuro
Duerme bien
Que te pienso cada vez
Que bebo y hay música

8)

Si supieras, jazmín bonito
Vendrías y te meterías bajo mis sábanas
Y dejarías que mi barba
Acariciara tus uñas
Y tirarías juguetona de los pelos del pecho
Y enredarías una de tus piernas
Con una de las mías
Y no te dormirías del todo
Por no dejar de ronronearme
Frotando la nariz cariñosa
En mi hombro para calentarlo un poco
Qué linda estarías
Descalza por la mañana