8 de desembre

Aquesta semieufòria de final de dies festius, estranya i de jersei escalfat i assolellat al migdia, de blues albí i texà, contradictori, de balcó obert i alt volum, en hores de pensar em migdiada tèbia i curta, sense fer depriment la tarda.

El pensament dels pits com dos versos quinaris, en estrofa horitzontal, més rodons, compactes i ferms que versos més nobles, alts i llargs. Puntuats amb dolçor de fruita encara adolescent apropant-se als quaranta.. Pensant-te en un dia de cafès, infusions, cuinar al pis endreçat però amb pols, de lleus dosis de bourbon en aquest dia de llum d’abril en el mes tan allunyat de la mes perfumada primavera.

El cap va fent saltirons i passa d’absurda nostàlgia de temps i indrets on es bevia el brandy amb soda amb el gris bucòlic de colònies tèxtils i les ganes d’endinsar tota la meva intel·ligència espirtualitat i amor en unes cuixes.