6 de novembre

Quan arriba el novembre i pel carrer o per la finestra sento l’olor de combustió d’una caldera no massa eficient però sí eficaç, aquesta olor, dic, la sento agradable. De que les coses que han de tornar, tornen. Ahir la vaig senti baixant pel carrer Aribau al vespres, gairebé a la vegada de l’olor de castanyes, a toca la universitat.

En canvi m’és especialment desgradable l’olor de manca de dutxa de persones que van sempre amb la camisa dins. M’irrita. Perquè no és olor de suor fresca i sovient inevitable del llarg del dia. És olor revinguda, vella, que ha tingut temps d’impregnar la camisa i que la camisa impregni l’aire.

També ara es veuen noies desconcertades, sense terme mig, en passar de bruses amb pocs botons a un excés de gorros i bufandes.

Els turistes d’ara, si més no entre setmana, resulten més silenciosos i agradables.